domingo, 24 de mayo de 2009

El dia després

Diumenge 24 - Maig - 2009


Avui ha sigut un dia especial. Ni tan sols Natur s'esperava ser-hi així que tanta sorpresa últimament fa por però amb aquesta rebuda, fa goig.

Sortim Fixa, NenMacu i Natur i s'incorpora Carmeta tot i que ja va fer la seva estrena un altre dia però avui és l'oficial. A veure si ens dura més que les demés que ja fa temps que no les veiem, eh piñonate? Donde estás? Nos hemos acordado de tí...

Hem sortit de Casa Perez, cap a on anem? No toca gaire pujada que ni els ànims ni els genolls estan per trasvalsos. Direcció La Carrerada. El caminet es veu algo diferent...és la crescuda de l'herba. Aquesta primavera està sent tota una troballa increíble! Avui poca conversa, fins i tot NenMacu està molt callat...que li passarà pel cap...

Arribem a l'ermita de Les Cabanyes i como no, Natur i les seves fotos, pareu! foto oficial de sortida, els records ens omplen en el futur així que sempre s'ha de pensar en el present... Fixa, desperta!


Seguim el camí pasant de llarg la Muralla China perquè Natur vol trobar una casa de un tal "piqxx"...seguim i seguim i la casa que no apareix. Finalment es pot deduïr que no era per on hem passat perquè de cases no n'hi ha...aquesta Natur està despistada últimament...masses emocions en poc temps. Ja buscaré la casa per Google maps i farem el camí ben fet...

Tant buscar, al final anem a parar a Guardiola de Font-Rubí. Poblet petitet però amb un gran i conegut Restaurant, Cal Pau Xich. Fem un talladet? Vinga! A la terrasseta s'està molt bé. Fixa és la que ens fa adonar-nos que la temperatura d'avui és molt agradable.

Enfilem la tornada per carretera i sembla que NenMecu desperta. Anem de dos en dos. Fixa i Natur davant. La resta, darrera. No parem de parlar, es veu que no sabem tenir la boca tancada. NenMacu desde la retaguardia ens està observant i finalment ens deix anar: " Fixa, perquè mires tant la rosa de la Natur? I el capullo que?" Ens fa mirar enrera i per poc no ens xoquem per fer el gest cada una cap a la part contrària de l'altra i esclar, es balancegen les naus. Reaccionem a temps.

Seguim camí i Fixa vol que la marquin i NenMacu ens va advertint que la carretera és estreta i que vigilem amb els cotxes... Al final passa un boig una mica ràpid i NenMacu no aguanta més: "No vols que et marquin? Doncs fica't a la dreta que venen cotxes!!! Calla Gilipollas!! " Ell mateix s'ho ha dit. Sort de les seves bojeries que ens fa passar el viatget més acollidor encara del que ja és...

Arribada a Casa Perez i cadascú cap a la seva. Per cert, és el sant de Natur, bé, ella el celebra avui encara que el més conegut és pel mes més calurós de l'any però sembla que avui és un dia diferent, com de Fades i Natura...

martes, 5 de mayo de 2009

Dia de la mare

Diumenge 03 - Maig - 2009

Sortida curteta per les circunstànies del dia. Hem de celebrar el dia amb les mares.

Només apareixem Fixa, NenMacu i Natur.

Caminet cap al pi de la serreta, sortim de Casa Perez, anem cap a molí d'en Rovira i pugem el pont que ens fa passar per radera del Molí d'en Rovira, també coneguda com la Residència Mare Ràfols (hi ha una esglèssia on es casa molta gent). Molta pujadeta per a uns aficionats però xino xano arribem a tot arreu. Com està la primavera! Trovem un munt de camps de grosselles vermelles que donen un color al paisatge que recorda a Van Gogh.

Tombem pel camí cap a la rotonda de les "nenes" on creuem la C-15 cap a la deixalleria. Tenim companyia, els gossos de la gossera d'acollida. Una altra vegada pujadeta i poc a poc notem una olor una mica intensa com podíem esperar. Aquesta deixalleria està ben cuidada i hi ha un bosc al voltant molt espès que fa de regenerador del medi ambient. Sembla de película d'anells.


Seguint endavant, trovem l'entrada a "La Muntanyeta", lloc de barbacoa a l'aire lliure que ja pertany al municipi d'Olèrdola, estem a Moja. Tenim un portal d'entrada enmig del camp, és a dir, com si no hi fos. Passem pel portal i fem caminet enfangòs que ens porta a una gran explanada plena de floretes grogues al terra que juntament amb el verd que també creix, fa un altre paissatge de Van Gogh maravellós. Veiem la caseta de les barbacoes, quatre fotos i mitja volta.


Tornem passant pels tres pins, moja city, pont de la girada, carretera moja-vilafranca, poble nou i cadascú cap a casa seva. Una ruta amb alts i baixos però amb un sol i dia espectacular. Tanta energia al matí que a la tarda més d'un va caure rendit.