Frustació de Sant Pere Molanta

Diumenge 12 - Juliol - 2009

Amb molts esforços arribo passades les 08:30 al punt de sortida. No veig ningú per Casa Perez. Potser arribo tard? Millor enviar un sms. Trucada inmediata, ja venim, 5 minuts. Mentre espero, ja noto la calor del dia, potser aprofitar per regalar un bon dia a Sant Pere, Sant Miquel o el guia que ens portarà pel camí d'avui. Encara no sabem el que ens espera...

Primer fem parada a Pas a Pas a buscar les bambes de Fixa, que amb sandàlies no es pot anar. Aquestes les carreguem a la meva motxila per la tornada.

Volem anar a Sant Pere Molanta però el noi de la mare diu que per camins de terra no passa que ahir van caure quatre gotes i estarà tot ple de fang. Després es demostrarà que quatre gotes no provoquen fang però el guia és el guia.

Ens porta cap al Polígon Mercaderies pel carrer de les Catànies Cudié mentre parlem del casament de l'any. La germana de NenMacu s'ha casat. Ho explica amb molt d'afecte i Fixa ho afirma. NenMacu presumeix de parella per l'elegància que portava i Fixa el desmonta amb una broma: estem junts però no som res tú i jo... ja tenim el matí donat...


Fem la pujadeta enorme del pont de Moja. Passem per La Vinera i ens encaminem cap a Caves Hill i els Tres Pins. Potser Sant Pere està cap al camí contrari?

No sabem on anem... Enfilem camí cap a Mas Granell ja amb síntomes de mal de cul però seguim que a algún lloc arribarem. Un cop a dalt, tornem enrera que ara sí que anem a Sant Pere... que hem estat fent fins ara? Un passeig més llarg. Ja en aquest moment, les noies veiem que no arribarem al poble dessitjat...

Res, no sóc res jo (NenMacu segueix molest per la broma...)

El camí cap a Sant Pere Molanta comença amb una baixada amb molta pendent i seguit porta una pujada també amb molta pendent...acabem baixades de la bici i caminant... No podem més... Tú calla!

Al final sembla que estem molt aprop de Sant Pere però queda molt tros per tornar. Fem enrera per un caminet anomenat "Camí Colaster" i arribem al "Camí de Melió" per darrera de Molí d'en Rovira.

Fem parada a Casa Perez, torno les sandàlies i m'inviten a bufar-me. Passen uns minuts d'intriga fins veure que es tracta d'un compressor d'aire que passat per sobre, treu la pols que haguèssim agafat pel camí...sóm tant pulits que fins i tot treiem la pols de les bicis.

Tota una experiència però esperem arrbar a Sant Pere Molanta el pròxim dia...

A pedalejar i punto

Diumenge 21 - Juny - 2009

Natur comença l'estiu amb masses sortides de Dissabtes nit. Que si un soparet de no res, que si una copeta, que si avui no sortirem però fem un tomb i acabes a alguna terrasseta i arribes tard a casa per la nit... Només es pot dir que és la calor i la companyia, femenina en tot moment i sense cap altra intenció. Aquest estiu s'ha plantejat així, a veure si a la tardor ens guia millor el GPS i trobem la ruta adequada.

Natur s'aixeca tard i ha d'enviar missatget per trobar la resta de tripulants mitja hora més tard. Arriba al punt de sortida i li aparèixen els companys de travesia... l'han anat a buscar per no deixar-la sola...

NenMacu, Fixa i Natur anem caminet del pi de la serreta. No estem amb massa ànims ni de parlar. Anem pel Molí d'en Rovira, pont de La Girada i camí per darrera de Mare Ràfols arribant a la rotonda de les "nenes". Creuem la C-15 i anem direcció la deixaderia i gossera. Encara no parlem gaire, la cosa no està avui per "charlas".

Tombem cap a Moja i fem l'acte del dia, robatori d'una tela de color rosa fúcsia que indicava a invitats per anar a Mas Granell. No sabrem mai si van arribar però realment els vam treure la primera pista entre el creuament de la carretera cap a Moja i al camí cap al Restaurant. Creiem que debia ser del dia anterior...

Seguim cap a Vila per La Girada i ens arribem tots a Casa Perez. Poca cosa però una estoneta alegra el dia...