Dilluns 31 - Agost - 2009
Aquesta ha sigut la ruta més llarga que hem fet fins ara. Gairebé uns 40 kilómetres de pedalejada amb trams molt tranquils però el de Guardiola de Font-Rubí a Font-Rubí són 10 kilómetres de pujada i corves per carretera. Al final hi vam arribar tots sense gaires problemes, només alguna que altra queixant-se tota l'estona i ficant nerviós a d'altres...
Aquesta vegada tenim una nova participant, Lupita, la que sempre ha volgut venir però quan ha aparegut ha sigut aquesta la primera vegada, la més difícil o llarga o al final tampoc era per tant, sobretot els 20 kilómetres de baixada.
Aquesta vegada tenim una nova participant, Lupita, la que sempre ha volgut venir però quan ha aparegut ha sigut aquesta la primera vegada, la més difícil o llarga o al final tampoc era per tant, sobretot els 20 kilómetres de baixada.
Anem direcció La Pelegrina i travessem la carretera per agafar La Carrerada. Aquesta vegada agafem el camí que puja a la zona de pins que sempre vèiem de lluny.
Anem xino xano cap a Les Cabanyes mentre Lupita ens complau amb les seves converses. Tirant tirant arribem a Guardiola de Font-Rubí, on havíem anat altres vegades. Avui no ens hem parat gens pel camí perque encara estem en el primer quart de tot el que farem. Fem un petit esmorzar a Cal Pau Xich. Natur vol esmorzar una miqueta més i en comptes d'agafar només un cafè amb llet, agafa una truiteta al plat amb una llesca de pa. Lupita també es menja una llesca de pa, per cert, boníssim.
Tot sembla perfecte i agafem camí cap a Font-Rubí. Ara comença el patí de veritat. Tot pujada amb moltíssimes corves però que són impossibles que marejin de la velocitat que portem.
Arribem a dalt i sembla que ens ofeguem però ens recompensa molt haver fet el cim. Les vistes
que tenim són impressionants i això recompensa moltíssim.
Ens hem parat a un pedrís on ens fa ombra un pruner i com no, ens agafem alguna que altre pruna i ens les mengem amanides amb una mica del líquid de la vida... estan boníssimes...
Arribem a dalt i sembla que ens ofeguem però ens recompensa molt haver fet el cim. Les vistes
que tenim són impressionants i això recompensa moltíssim.
Ens hem parat a un pedrís on ens fa ombra un pruner i com no, ens agafem alguna que altre pruna i ens les mengem amanides amb una mica del líquid de la vida... estan boníssimes...
Prossegui
m el camí amb encara una mica de pujada però molt més ligth i amb moltes vistes per contemplar. Sembla que donem la volta a un bosc desde la part més alta. Tenim muntanyetes per davant, pels costats... estem en plena natura.
m el camí amb encara una mica de pujada però molt més ligth i amb moltes vistes per contemplar. Sembla que donem la volta a un bosc desde la part més alta. Tenim muntanyetes per davant, pels costats... estem en plena natura.Anem baixant per carretera i alguns sense casc!!!! no ens fiquen multa perque no ens veuen però el pitjor és el que podria passar.... ai ai ai...
Passem pel poblet de Torrelles de Foix, seguim cap a Sant Martí Sarroca (poble molt interessant pel seu castell en la part més alta del poble) i finalment arribem a Vilafranca.
Ha sigut una sortida molt molt molt maca i molt entretinguda.
Passem pel poblet de Torrelles de Foix, seguim cap a Sant Martí Sarroca (poble molt interessant pel seu castell en la part més alta del poble) i finalment arribem a Vilafranca.
Ha sigut una sortida molt molt molt maca i molt entretinguda.
Repetirem? Ja comencem temporada del "cole" i potser tindrem masses entrebancs, que si treballar més hores durant la setmana i no aguantar-se el cap de setmana, que si dinars i/o sopars "familiars", que si projectes de feina, ...
