Font-Rubí

Dilluns 31 - Agost - 2009

Aquesta ha sigut la ruta més llarga que hem fet fins ara. Gairebé uns 40 kilómetres de pedalejada amb trams molt tranquils però el de Guardiola de Font-Rubí a Font-Rubí són 10 kilómetres de pujada i corves per carretera. Al final hi vam arribar tots sense gaires problemes, només alguna que altra queixant-se tota l'estona i ficant nerviós a d'altres...

Aquesta vegada tenim una nova participant, Lupita, la que sempre ha volgut venir però quan ha aparegut ha sigut aquesta la primera vegada, la més difícil o llarga o al final tampoc era per tant, sobretot els 20 kilómetres de baixada.

Anem direcció La Pelegrina i travessem la carretera per agafar La Carrerada. Aquesta vegada agafem el camí que puja a la zona de pins que sempre vèiem de lluny.

Anem xino xano cap a Les Cabanyes mentre Lupita ens complau amb les seves converses. Tirant tirant arribem a Guardiola de Font-Rubí, on havíem anat altres vegades. Avui no ens hem parat gens pel camí perque encara estem en el primer quart de tot el que farem. Fem un petit esmorzar a Cal Pau Xich. Natur vol esmorzar una miqueta més i en comptes d'agafar només un cafè amb llet, agafa una truiteta al plat amb una llesca de pa. Lupita també es menja una llesca de pa, per cert, boníssim.

Tot sembla perfecte i agafem camí cap a Font-Rubí. Ara comença el patí de veritat. Tot pujada amb moltíssimes corves però que són impossibles que marejin de la velocitat que portem.

Arribem a dalt i sembla que ens ofeguem però ens recompensa molt haver fet el cim. Les vistes
que tenim són impressionants i això recompensa moltíssim.

Ens hem parat a un pedrís on ens fa ombra un pruner i com no, ens agafem alguna que altre pruna i ens les mengem amanides amb una mica del líquid de la vida... estan boníssimes...

Prosseguim el camí amb encara una mica de pujada però molt més ligth i amb moltes vistes per contemplar. Sembla que donem la volta a un bosc desde la part més alta. Tenim muntanyetes per davant, pels costats... estem en plena natura.

Anem baixant per carretera i alguns sense casc!!!! no ens fiquen multa perque no ens veuen però el pitjor és el que podria passar.... ai ai ai...

Passem pel poblet de Torrelles de Foix, seguim cap a Sant Martí Sarroca (poble molt interessant pel seu castell en la part més alta del poble) i finalment arribem a Vilafranca.

Ha sigut una sortida molt molt molt maca i molt entretinguda.

Repetirem? Ja comencem temporada del "cole" i potser tindrem masses entrebancs, que si treballar més hores durant la setmana i no aguantar-se el cap de setmana, que si dinars i/o sopars "familiars", que si projectes de feina, ...

La més curta

Diumenge 30 - Agost - 2009

Sortim de Casa Pérez i anem a fer algun tomb per Moja però sense gaires ganes de molta història que avui és Festa Major i no estem molt fins.

Anem cap al Molí d'en Rovira i agafem el camí des de la Residencia Mare Ràfols per darrera i enfilant cap al Pi de la Serreta. Arribem a la rotonda de les "nenes", creuem la C-15 i pugem cap a la deixalleria i la gossera. Ens expliquem com està anant la Festa i sembla que tots estem disfrutant.

Arribem a Moja i tombem per passar pels tres pins i caves Hill.

Seguim camí cap a Vilafranca, arribem a La Girada i Natur vol esmorzar. Busquem algun lloc per parar per La Girada però tothom fa festa. Seguim cap al "Pas a Pas" i ja ho hem trobat. Just davant hi ha una cafeteria que amb les obres que han fet al carrer, han ficat terrasseta. Però Fixa pensa en el Forn de pa "El petit Molí" a dos carrers d'on estem i anem cap allà. Només tenim un problema, si entrem cap dins, no veiem les bicis... NenMacu agafa pastes i tornem a la terrasseta de davant "Pas a Pas". Ens mengem les pastes amb un cafè amb llet boníssim.

La nota del dia la fiquen els vilafranquins que coneixen a Fixa (un munt) que només ens veuen en bici o allà sentats a la terrasseta, diuen el mateix: "Bona Festa Major!". Crec que ho vaig sentir unes 5 o 6 vegades en la poca estoneta que estàvem per Vilafranca....

Monjos-Moja

Diumenge 16 - Agost - 2009

Avui hem sortit a fer el mateix recorregut que fa dos vegades però al contrari. Primer hem anat als Monjos i hem tornat per Moja.

Sortim de Casa Pérez gairebé a les 9 per que Natur té problemes amb l'aixecament del dia, és quan més mandra fa.

Anem cap als Monjos per uns caminets que ens fan sortir al barri de Les Salines dels Monjos. Passem per casa l'Alfonsa (germana Victòria), "Ca la Remei" i ja estem al mercat dels Diumenges. Torno a repetir que és el millor de tota la zona. Travessem el poble i fem parada ràpida a casa papes Fixa, carrer Diamant.

Seguim la ruta cap a Moja des del final dels Monjos per un caminet que ja l'havíem fet alrevès i ara és de pujada. Passem pel costat de l'Ave, travessem el riu Foix, passem per la font de Cal Morgades (la del banc de fusta), el creuament de la Llar Residencial Espitlles i ja veiem la Masia Penyafel. Deu ni dó quina pujadeta estem fent...

Passada la Masia Penyafel ja arribem a Moja pel carrer Penyafel (lògic, no?). Passem per caminets paral.lels a l'autopista i ja estem a La Girada.

Interessant el camí invers d'avui però quin és millor, Moja-Monjos o Monjos-Moja?

Pèleg Japonés

Diumenge 9 - Agost - 2009

Anem a veure algo japonès, no sé que serà però poc a poc descobreixo la Vila Franca i els seus voltants. Anem cap a la Pelegrina, carretera de les cabanyes i tombem en un trencall cap a l'ermita de Sant Pau. No hi anirem aquesta vegada per que hi ha massa pujada i estem de relax, com sempre, no? Passem trossos amb molt de bosc pels voltants i arbres que ens fan de camí. Trobem fins i tot les yuques ja florides. Estem a la muntanya de Sant Pau, el pulmó de Vilafranca!

Arribem a les afores de Pacs, on veiem poques casetes però molt grans... Seguim el camí i arribem a les Caves Loxarel de Can Mayol. Aquí tenim el paisatge japonès, un petit llac davant l'entrada de les Caves, amb cascada d'aigua feta amb pedres planes que l'omplen i passa per sota un pont de fusta. Tot decorat amb algunes plantes i un margalló, palmera autòctona protegida del garraf-penedès. Aquí tenim 2 acompanyants que borden una mica però no són perillosos.

Provem una mica de raïm del Loxarel que tenim pel voltant però encara està àcid. També agafem unes ametlles dels arbres, les piquem i ens les mengem.

Seguim cap a Vilobí per un caminet ple de vinyes amb rosers als inicis del camí de cada tirada de ceps. M'explica Fixa que és per detectar la plaga de "Míldiu" una enfermetat dels ceps que es detecta quan les fulles dels rosers tenen unes taques. Així ho controlen ràpidament.

Seguim provant raïm de les vinyes que anem trobant pel camí. Alguna varietat sí que estava una mica més dolceta però en general, encara està àcid.

Arribem a Vilobí i anem a una font. Bevem aigua de tota la vida, com diu Natur, sense clor com diu Fixa. Que bona està l'aigua de tota la vida!!! exclama Fixa...jejeje

Seguim el caminet no sense un altre ensurt com l'altre dia, gairebé xoquem un altre cop Fixa i Natur. Aquesta vegada, l'avís per no anar a terra ha sigut: Fixa:ehhh!! - Natur:ahhh!! Nosaltres ens entenem...

Arribem a una carretera on corren molt els cotxes, ens hem d'esperar per poder creuar-la. Un cop a l'altra banda, entrem al camí que ens porta a Can Lleó, una masia amb església molt gran i antiga que pertany a Sant Martí Sarroca. Seguim endavant i arribem a terme de Pacs pel club de tennis, Pla de Cavalls i una escola de Balls de Saló molt famosa.

Anem a parar a la zona de càrrega i descàrrega de les bodegues Torres. Durant tot un tros de camí, veiem les naus de les bodegues i la nova nau que per fora sembla una nau qualsevol i per dins diuen que està tota folrada de coure per conservar temperatures i l'ambient en general perque els vins i caves siguin els esperats.

A partir d'aquí, comencem a agafar caminets i cada vegada que hi ha un creuament, no sabem ben bé cap a on s'ha d'anar. Ens fiem de NenMacu i que anem veient Vilafranca de lluny. Al final arribem a una rambleta que hi ha al Pla del Diable. Ja estem a casa... buff, quants camins per explorar...

Com que estem aprop de casa Natur, anem a esmorzar a un lloc conegut. La sorpresa és que NenMacu i Fixa coneixen més gent que no pas Natur... No hi ha res com ser de Vilafranca, es nota que les Vilanovines no estarem mai integrades al 100%. Potser algun dia migrem cap a una altra població? Mai se sap...

Moja-Monjos

Diumenge 2 - Agost - 2009

Sortida ja pactada des de Casa Perez. Anem a fer la ruta més coneguda per Fixa, des de petita que hi anava.
Cap a Moja "poca gent i boja" com diuen per aquí, per la carretera des de La Girada. Travessem per l'església on estan fent missa, bastant concorreguda i agafem al final del poble un caminet asfaltat que ens duu al nostre recorregut.

Arribem a la Masia Penyafel amb la seva ermita bastant gran més amunt. Ja hi pujarem un altre dia. Hem entrat en la xarxa d'itineraris del Parc del Foix. Seguim el camí i passem per un creuament que ens portaria a la LLar Residencial Espitlles.

No gaire lluny trobem la Font de Cal Morgades amb un banc per seure un momentet. Des d'aquesta font surt un camí pel riu Foix, que seria una altra possible ruta més endavant, això sí, una mica pedregosa. Aquí però no hi ha aigua però quan seguim més endavant i passem paral.lels a un tram de l'AVE que sembla poc vallat, tornem a creuar el riu Foix, aquesta vegada amb molta aigua verd fosc. Ara passa l'AVE!!!! Quin soroll!!!

Ja estem als Monjos, pel final del poble. Fem parada ràpida a casa papes Fixa, carrer Diamant. Travessem el poble i anem a parar al Mercat dels Diumenges, el millor de la zona per mi.

Millor no anar per carretera i anem cap al barri de Les Salines, on trobem a la porta de casa seva esmorzant, a l'Alfonsa, germana de la Victòria. Estem a la casa de "Can Jep de la Maria", vés quins noms fiquen aquesta gent de pobles... Passem per "Ca la Remei" que em sona que algú hi anava molt a dinar fa temps, i arribem al polígon del Clot de Moja. L'atrevessem sencer paral.lels a la N-340 direcció Vilafranca. Sortim per darrera del McDonald's on gairebé anem a terra per xoc lateral entre Natur i Fixa. Sort que Fixa ha donat l'alarma: ieppaaaa!!! Això ens passa per parlar tant, no callem i al que no parla només el fem callar... Calla!

Travessem la carretera cap al Polígon Mercaderies, vell conegut per ser-hi la una de les seus de la nostra empresa (Natur i Fixa som de CEP). Passem per davant de La Granja i l'Hotel i enfilem cap a Vilafranca per dins el polígon. Anem cap a l'espirall que NenMacu vol comprar xurros.
Pugem per la carretera del balcó de les clotes des de la meitat aproximadament i voltegem tot el cementiri fins al barri d'una pel.lícula d'Almodovar... blocs de pisos de la postguerra plens de jardinets amb moltes plantes i flors, amb gent gran pels carrers, el terra de terra excepte les voreres, molts raconets que per la nit farien por... estem a la plaça del Dr. Bonet, entre el carrer d'Antonio Acedo, carrer de l'Espirall, passatge de Lluís Matas Acedo i carrer de Mossèn Coy, al vell mig del barri de l'Espirall, la espanya profunda de Vilafranca, com l'ha batejat Fixa.

Mentre, fem un talladet al Bar la Ilusión (de xina per que està regentat per xinos) i ens emportem d'amagat un dominical de la Vanguàrdia, hi surt l'Ava Gardner amb molts modelets i servirà per Carmen Bombonera que serà el seu personatge en la festa de los Òscars que celebrarem al Setembre. Ara ja portem celebrades la festa de la Índia (despe Natur), festa hippie i tenim pendent a finals d'Agost la festa de la nit de les fades...

El que més hem de preparar ara mateix però, és l'actuació a Begues del grup Country Pas a Pas a la Masia Can Sadurní el 7 d'Agost per la nit...serà genial com l'altra vegada!!! en mig de la natura. Mireu la web http://www.montaudesadurni.com/ Ens apuntem algun dia?

També hem parlat de fer una ruta pel Parc Natural d'Ebre o pel carrilet d'Olot a Girona, antiga via de tren que s'ha convertit en via verda. Qui llegeixi el blog, que vagi pensant si vol venir, està obert a tothom. Els dies possibles serien 31 d'Agost i 1 de Setembre quedant-nos una nit per alguna casa rural de la zona...

Mireu una de les webs que en parlen http://www.todociclismo.com/ pestanya "OCIO Y ENTRETENIMIENTO"

Un dia molt profitós... ha estat genial!!

Frustació de Sant Pere Molanta

Diumenge 12 - Juliol - 2009

Amb molts esforços arribo passades les 08:30 al punt de sortida. No veig ningú per Casa Perez. Potser arribo tard? Millor enviar un sms. Trucada inmediata, ja venim, 5 minuts. Mentre espero, ja noto la calor del dia, potser aprofitar per regalar un bon dia a Sant Pere, Sant Miquel o el guia que ens portarà pel camí d'avui. Encara no sabem el que ens espera...

Primer fem parada a Pas a Pas a buscar les bambes de Fixa, que amb sandàlies no es pot anar. Aquestes les carreguem a la meva motxila per la tornada.

Volem anar a Sant Pere Molanta però el noi de la mare diu que per camins de terra no passa que ahir van caure quatre gotes i estarà tot ple de fang. Després es demostrarà que quatre gotes no provoquen fang però el guia és el guia.

Ens porta cap al Polígon Mercaderies pel carrer de les Catànies Cudié mentre parlem del casament de l'any. La germana de NenMacu s'ha casat. Ho explica amb molt d'afecte i Fixa ho afirma. NenMacu presumeix de parella per l'elegància que portava i Fixa el desmonta amb una broma: estem junts però no som res tú i jo... ja tenim el matí donat...


Fem la pujadeta enorme del pont de Moja. Passem per La Vinera i ens encaminem cap a Caves Hill i els Tres Pins. Potser Sant Pere està cap al camí contrari?

No sabem on anem... Enfilem camí cap a Mas Granell ja amb síntomes de mal de cul però seguim que a algún lloc arribarem. Un cop a dalt, tornem enrera que ara sí que anem a Sant Pere... que hem estat fent fins ara? Un passeig més llarg. Ja en aquest moment, les noies veiem que no arribarem al poble dessitjat...

Res, no sóc res jo (NenMacu segueix molest per la broma...)

El camí cap a Sant Pere Molanta comença amb una baixada amb molta pendent i seguit porta una pujada també amb molta pendent...acabem baixades de la bici i caminant... No podem més... Tú calla!

Al final sembla que estem molt aprop de Sant Pere però queda molt tros per tornar. Fem enrera per un caminet anomenat "Camí Colaster" i arribem al "Camí de Melió" per darrera de Molí d'en Rovira.

Fem parada a Casa Perez, torno les sandàlies i m'inviten a bufar-me. Passen uns minuts d'intriga fins veure que es tracta d'un compressor d'aire que passat per sobre, treu la pols que haguèssim agafat pel camí...sóm tant pulits que fins i tot treiem la pols de les bicis.

Tota una experiència però esperem arrbar a Sant Pere Molanta el pròxim dia...

A pedalejar i punto

Diumenge 21 - Juny - 2009

Natur comença l'estiu amb masses sortides de Dissabtes nit. Que si un soparet de no res, que si una copeta, que si avui no sortirem però fem un tomb i acabes a alguna terrasseta i arribes tard a casa per la nit... Només es pot dir que és la calor i la companyia, femenina en tot moment i sense cap altra intenció. Aquest estiu s'ha plantejat així, a veure si a la tardor ens guia millor el GPS i trobem la ruta adequada.

Natur s'aixeca tard i ha d'enviar missatget per trobar la resta de tripulants mitja hora més tard. Arriba al punt de sortida i li aparèixen els companys de travesia... l'han anat a buscar per no deixar-la sola...

NenMacu, Fixa i Natur anem caminet del pi de la serreta. No estem amb massa ànims ni de parlar. Anem pel Molí d'en Rovira, pont de La Girada i camí per darrera de Mare Ràfols arribant a la rotonda de les "nenes". Creuem la C-15 i anem direcció la deixaderia i gossera. Encara no parlem gaire, la cosa no està avui per "charlas".

Tombem cap a Moja i fem l'acte del dia, robatori d'una tela de color rosa fúcsia que indicava a invitats per anar a Mas Granell. No sabrem mai si van arribar però realment els vam treure la primera pista entre el creuament de la carretera cap a Moja i al camí cap al Restaurant. Creiem que debia ser del dia anterior...

Seguim cap a Vila per La Girada i ens arribem tots a Casa Perez. Poca cosa però una estoneta alegra el dia...

Sorpresa!

Diumenge 31 Maig - 2009

Avui ha sigut un dia que ni tan sols sabia si trovaria a algú per sortir. M'he aixecat amb molta són degut a les nits que em toca viure però per fer un passeig ja està bé. Arrivar a Casa Perez i la porta estava mig oberta. Bé! Estan aquí i sortirem. Ha sigut sorpresa pels tres, Fixa i NenMacu no esperàven a Natur i Natur no esperava trobar-los. Tots contents!

Anem direcció a les pistes i per darrera agafem el Camí vell de Sant Martí. En principi tot normal fins que ens hem ficat pel costat de la Riera de Llitrà, un lloc molt estret amb la riera a mig metre cap avall. Més d'una vegada hem hagut de baixar de les naus perquè ens veiem a l'aigua. També l'herba ens tancava el camí. Al final hem passat per un pont de fusta molt maco (mireu la foto) amb l'aigua baixant en abundància i ja hem tornat ha agafar el Camí vell de Sant Martí.

Després dels sustos, hem seguit cap a Pacs, passant per vinyes, alguna masieta amb un cavallet i la seva mare i finalment hem arribat a la Hípica de Mas Cavalls on entrenen petites amb poques ganes... com a mínim la que ha arribat quan estavem allà, potser més hagués valgut que la deixessin dormir...quina cara portava! La casa de la finca, Can Cassoles és especialment molt maca i molt ben decorada per fora com a mínim.

Hem atravessat la carretera i ens trovem amb Torres, i com no, ja hi havíen autocars de visites... Els jardins molt macus, plens de verd i roses. I una mica més cap dins, on deia clarament privat, ens hem ficat Fixa i Natur. Tenen un porxo de ferro amb plantes enredaderes molt bonic, per fer-hi una celebració de pocs invitats.

Hem enfilat per carretera per tornar cap a casa però a poc tros, hem tornat a entrar pel Camí vell de Sant Martí, està per tot arreu! Hem arribat a les pistes un altre cop i Fixa i NenMacu han fet els honors d'acompanyar-me fins a casa, ja que venia de camí, esclar...jejeje

En resum, començar bé el dia sempre va bé i si tens són com avui, ja dormiràs més tard. Sempre s'ha de mirar endavant i ja vindran "temps pitjors" ...

El dia després

Diumenge 24 - Maig - 2009

Avui ha sigut un dia especial. Ni tan sols Natur s'esperava ser-hi així que tanta sorpresa últimament fa por però amb aquesta rebuda, fa goig.

Sortim Fixa, NenMacu i Natur i s'incorpora Carmeta tot i que ja va fer la seva estrena un altre dia però avui és l'oficial. A veure si ens dura més que les demés que ja fa temps que no les veiem, eh piñonate? Donde estás? Nos hemos acordado de tí...

Hem sortit de Casa Perez, cap a on anem? No toca gaire pujada que ni els ànims ni els genolls estan per trasvalsos. Direcció La Carrerada. El caminet es veu algo diferent...és la crescuda de l'herba. Aquesta primavera està sent tota una troballa increíble! Avui poca conversa, fins i tot NenMacu està molt callat...que li passarà pel cap...

Arribem a l'ermita de Les Cabanyes i como no, Natur i les seves fotos, pareu! foto oficial de sortida, els records ens omplen en el futur així que sempre s'ha de pensar en el present... Fixa, desperta!

Seguim el camí pasant de llarg la Muralla China perquè Natur vol trobar una casa de un tal "piqxx"...seguim i seguim i la casa que no apareix. Finalment es pot deduïr que no era per on hem passat perquè de cases no n'hi ha...aquesta Natur està despistada últimament...masses emocions en poc temps. Ja buscaré la casa per Google maps i farem el camí ben fet...

Tant buscar, al final anem a parar a Guardiola de Font-Rubí. Poblet petitet però amb un gran i conegut Restaurant, Cal Pau Xich. Fem un talladet? Vinga! A la terrasseta s'està molt bé. Fixa és la que ens fa adonar-nos que la temperatura d'avui és molt agradable.

Enfilem la tornada per carretera i sembla que NenMecu desperta. Anem de dos en dos. Fixa i Natur davant. La resta, darrera. No parem de parlar, es veu que no sabem tenir la boca tancada. NenMacu desde la retaguardia ens està observant i finalment ens deix anar: " Fixa, perquè mires tant la rosa de la Natur? I el capullo que?" Ens fa mirar enrera i per poc no ens xoquem per fer el gest cada una cap a la part contrària de l'altra i esclar, es balancegen les naus. Reaccionem a temps.

Seguim camí i Fixa vol que la marquin i NenMacu ens va advertint que la carretera és estreta i que vigilem amb els cotxes... Al final passa un boig una mica ràpid i NenMacu no aguanta més: "No vols que et marquin? Doncs fica't a la dreta que venen cotxes!!! Calla Gilipollas!! " Ell mateix s'ho ha dit. Sort de les seves bojeries que ens fa passar el viatget més acollidor encara del que ja és...

Arribada a Casa Perez i cadascú cap a la seva. Per cert, és el sant de Natur, bé, ella el celebra avui encara que el més conegut és pel mes més calurós de l'any però sembla que avui és un dia diferent, com de Fades i Natura...

Dia de la mare

Diumenge 03 - Maig - 2009

Sortida curteta per les circunstànies del dia. Hem de celebrar el dia amb les mares.

Només apareixem Fixa, NenMacu i Natur.

Caminet cap al pi de la serreta, sortim de Casa Perez, anem cap a molí d'en Rovira i pugem el pont que ens fa passar per radera del Molí d'en Rovira, també coneguda com la Residència Mare Ràfols (hi ha una esglèssia on es casa molta gent). Molta pujadeta per a uns aficionats però xino xano arribem a tot arreu. Com està la primavera! Trovem un munt de camps de grosselles vermelles que donen un color al paisatge que recorda a Van Gogh.

Tombem pel camí cap a la rotonda de les "nenes" on creuem la C-15 cap a la deixalleria. Tenim companyia, els gossos de la gossera d'acollida. Una altra vegada pujadeta i poc a poc notem una olor una mica intensa com podíem esperar. Aquesta deixalleria està ben cuidada i hi ha un bosc al voltant molt espès que fa de regenerador del medi ambient. Sembla de película d'anells.


Seguint endavant, trovem l'entrada a "La Muntanyeta", lloc de barbacoa a l'aire lliure que ja pertany al municipi d'Olèrdola, estem a Moja. Tenim un portal d'entrada enmig del camp, és a dir, com si no hi fos. Passem pel portal i fem caminet enfangòs que ens porta a una gran explanada plena de floretes grogues al terra que juntament amb el verd que també creix, fa un altre paissatge de Van Gogh maravellós. Veiem la caseta de les barbacoes, quatre fotos i mitja volta.


Tornem passant pels tres pins, moja city, pont de la girada, carretera moja-vilafranca, poble nou i cadascú cap a casa seva. Una ruta amb alts i baixos però amb un sol i dia espectacular. Tanta energia al matí que a la tarda més d'un va caure rendit.

Penitència de Divendres Sant

Divendres 10 - Abril - 2009

Segon dia de les nostres sortides en bici, sembla que això funciona!

Sortida de Casa Perez. Temps d'espera...on s'ha vist que tres dones esperin un home! Va! Vinga va que plourà... Mentrestant escollim destí --> Moja, camí esfaltat en la majoria i així ens evitem enfangar-nos que ja ens està caient una aigüeta que tot i que no arriba a terra, ens refresca amb la fresca que fa.

Participants d'avui: Fixa, NenMacu i Natur.

Tenim una nova adquisició i una baixa: "Rusa" s'incorpora a files i "Pinyonate" no acude, va a ser tía! y con mucho orgullo!

Comencem el nostre camí tranquilet de penitència passant per radera estació (gireu!), Molí de'n Rovira (un pont! per aquí? Nooo), pel carril bici de La Girada i enfilem cap a Moja. Pujada i la Rusa sense pinyons (bici orbea antiiiiiga). Eso és fuerza!

Seguim ja per dins Moja i volem fer més recorregut que encara no ens mullem. Ens enfilem camí enllà i una altra vegada ens trobem els grans monstres de l'altre dia. Tines de Vallformosa delimitant el tempranillo. Vinga! Una mica més i arribem a Mas Granell! Tenim temps de fer unes fotos al parc del restaurant: terra verd d'herba primaveral, macu, preciós, ple d'energia...

Noies anem baixant que comença a caure més aigua i ja es nota a la cara i a terra...donde estan los limpia!!!

Girem cap al polidesportiu de Moja i ens trobem al mític lloc dels "Tres Pins". Diuen que fer ioga i taichi en aquest indret porta molts bons records (Fixa+Bombonera+Llibretera).

Visita de passada per Caves Hill (aquest cava està boníssim!!!). Passem per dins Moja, església, bar Paco o antiga casa NenMacu (des del seu naixement fins...), ens il.luminem per una creu romànica com moltes que hi ha per tota la comarca, carretera i manta!

Agafem velocitat per passar el pont d'entrada a La Girada amb tranquilitat i una veu masculina ens invadeix per darrera: "Canvieu de pinyó, colloneras!" Anda!, la Rusa no té més que el que porta i ella pot amb totes les demés.

Tornada de paseito per la Girada amb la inigualable veu de NenMacu sempre present: "Un rayo de sol, oh oh oh!" Que ens estem mullant! Parada de cafetonet al Molí Vell. Reflexions d'última hora: centre de ioga pel futur, amb molta claritat, bon ambient, potser a la girada? En aquest barri són diferents...

Relaxació, bones vibracions i un futur prometedor --> KameHameHá

Quatre són quatre

Diumenge 22 - Març - 2009

Ja és molt per ser la primera vegada que fem una travesia, planeta, curteta però molt boniqueta --> la mitja carrerada (o potser un quart)

Presentacions:

Piñonate i els seus canvis de pinyons incontrolables

Fixa i sempre fixa d'idees --> calla!

Natur i la seva energia imparable...

NenMacu i la seva bojeria que ens acompanya i diverteix (el que tira la foto)

Sortida de Casa Perez. Primeres impressions, somriures, satisfacció per la trobada. Enfilem cap el camí de la Carrerada Pelegrina. Inici fàcil, primers canvis de pinyons sota instruccions de NenMacu...sembla tot controlat. Arribada a Les Cabanyes on podem seguir la linea verda com la mítica sèrie "autopista hacia el cielo" però fem cas als experts i anem a l'ermita restaurada per fer l'única parada, fotos i Sant Tornemi.

Seguim la nostra ruta indefinida no sense abans iluminar-nos per la creu del camí. Como no, veiem vinyes que pertànyen a Caves Navinés i Vallformosa encara que no hem arribat a port d'aquesta última.

Avistem la Muralla China casi arribant a Guardiola de Font-Rubí. Decidim tombar posant rumb cap a Casa Perez per no acabar malament el primer dia.Comença caminet tranquilet passant per Casa Ginesta (maca) i Casa Pineda (terror). De sobte uns grans monstres que se'ns apareixen constantment a les vorades del nostre camí i una ombra sorollosa ens segueix...ens estem apropant a la seu Vallformosa amb les seves gegants tines delimitant el perímetre dels seus dominis. Finalment ens passa l'ombra en forma de cotxe amb iaia.

Baixada per asfalt fins punt de sortida saludant i fent honor als nostres caràcters oberts i extrovertits trobant-nos com a resposta a un Bon dia el senyor pagès tractoritzat dient-nos: Bon dia tingui i no s'entretingui!