Pèleg Japonés

Diumenge 9 - Agost - 2009

Anem a veure algo japonès, no sé que serà però poc a poc descobreixo la Vila Franca i els seus voltants. Anem cap a la Pelegrina, carretera de les cabanyes i tombem en un trencall cap a l'ermita de Sant Pau. No hi anirem aquesta vegada per que hi ha massa pujada i estem de relax, com sempre, no? Passem trossos amb molt de bosc pels voltants i arbres que ens fan de camí. Trobem fins i tot les yuques ja florides. Estem a la muntanya de Sant Pau, el pulmó de Vilafranca!

Arribem a les afores de Pacs, on veiem poques casetes però molt grans... Seguim el camí i arribem a les Caves Loxarel de Can Mayol. Aquí tenim el paisatge japonès, un petit llac davant l'entrada de les Caves, amb cascada d'aigua feta amb pedres planes que l'omplen i passa per sota un pont de fusta. Tot decorat amb algunes plantes i un margalló, palmera autòctona protegida del garraf-penedès. Aquí tenim 2 acompanyants que borden una mica però no són perillosos.

Provem una mica de raïm del Loxarel que tenim pel voltant però encara està àcid. També agafem unes ametlles dels arbres, les piquem i ens les mengem.

Seguim cap a Vilobí per un caminet ple de vinyes amb rosers als inicis del camí de cada tirada de ceps. M'explica Fixa que és per detectar la plaga de "Míldiu" una enfermetat dels ceps que es detecta quan les fulles dels rosers tenen unes taques. Així ho controlen ràpidament.

Seguim provant raïm de les vinyes que anem trobant pel camí. Alguna varietat sí que estava una mica més dolceta però en general, encara està àcid.

Arribem a Vilobí i anem a una font. Bevem aigua de tota la vida, com diu Natur, sense clor com diu Fixa. Que bona està l'aigua de tota la vida!!! exclama Fixa...jejeje

Seguim el caminet no sense un altre ensurt com l'altre dia, gairebé xoquem un altre cop Fixa i Natur. Aquesta vegada, l'avís per no anar a terra ha sigut: Fixa:ehhh!! - Natur:ahhh!! Nosaltres ens entenem...

Arribem a una carretera on corren molt els cotxes, ens hem d'esperar per poder creuar-la. Un cop a l'altra banda, entrem al camí que ens porta a Can Lleó, una masia amb església molt gran i antiga que pertany a Sant Martí Sarroca. Seguim endavant i arribem a terme de Pacs pel club de tennis, Pla de Cavalls i una escola de Balls de Saló molt famosa.

Anem a parar a la zona de càrrega i descàrrega de les bodegues Torres. Durant tot un tros de camí, veiem les naus de les bodegues i la nova nau que per fora sembla una nau qualsevol i per dins diuen que està tota folrada de coure per conservar temperatures i l'ambient en general perque els vins i caves siguin els esperats.

A partir d'aquí, comencem a agafar caminets i cada vegada que hi ha un creuament, no sabem ben bé cap a on s'ha d'anar. Ens fiem de NenMacu i que anem veient Vilafranca de lluny. Al final arribem a una rambleta que hi ha al Pla del Diable. Ja estem a casa... buff, quants camins per explorar...

Com que estem aprop de casa Natur, anem a esmorzar a un lloc conegut. La sorpresa és que NenMacu i Fixa coneixen més gent que no pas Natur... No hi ha res com ser de Vilafranca, es nota que les Vilanovines no estarem mai integrades al 100%. Potser algun dia migrem cap a una altra població? Mai se sap...